17. La bicicleta

     He recordat repetides vegades l’anècdota que el pare explicava sobre una experiència damunt una bicicleta, que resultà dramàtica pels seus ossos.

     No sé com va arribar fins l’indret concret, però el cas és que una vegada, en plena pubertat —no recordo si mai ens va dir quina edat tenia—, algú li va deixar una bicicleta, i el seu primer intent per dominar-la va ser en la primera baixada que hi ha de la banda de Marçà, després des superar l’esquena de la serra d’Espasa.

     A l’època, la carretera només era un camí veïnal, res a veure amb una carretera moderna com l’actual. Ni l’amplada ni el pis poden comparar-se.

     Tampoc el traçat era el mateix d’ara. En la darrera intervenció que ha sofert la carretera que porta de Marçà a Capçanes —la TV3002—, el traçat es va millorar, perquè aquella baixada coincidia amb una considerable corba i ara la corba va ser suprimida. No obstant encara són visibles les restes de l’antic traçat. 

 

Captura de la web de l’Institut Català de Cartografia

     Com es pot observar, la corba comença pràcticament en el km. 2 de la carretera, i fa baixada en la direcció Capçanes-Marçà. Abans passava molt més pel costat de la Caseta del Gaietà, però ara sembla molt menys pronunciada, encara que hi ha el mateix desnivell.

     Doncs bé, el pare va baixar en bicicleta per aquell antic camí, mal anomenat carretera, i, com que no en sabia ni poc ni molt, els seus ossos van sentir-se de la gran patacada. Amb les conseqüents nafres.

     Ara m’explico perquè a mi els Reis mai em van regalar una bicicleta. Però malgrat patir aquesta experiència negativa, això no va impedir que el pare sempre tingués un viu interès per les curses ciclistes.

     A continuació, el pare explicava altres històries que tenien per fil conductor la bicicleta. Relatava per exemple, que un any la volta ciclista de Catalunya passà per la carretera d’Alcolea —la N420—, que va de Tarragona fins aquella localitat de Guadalajara.

Dons bé, el dia de no sé quin any —perquè no sé si mai ho va dir—que l’etapa passava per Móra d’Ebre en direcció a Falset, el pare es va situar en un indret de la carretera per veure passar la caravana ciclista.

     Més que en caravana, com que per aquell indret la carretera puja sempre, poc a poc però sense defallir, els ciclistes passaven en grups petits i sovint en solitari, despenjats del gran grup. El pare explicava que, situat prop d’una vinya, allargava el braç amb un raïm a la punta dels dits, oferint-lo als assedegats ciclistes.

     Un d’ells, deia, va preguntar-li: «Queda molt fins a Falset?», i després de respondre-li: «Uns tres o quatre quilòmetres», el ciclista va afegir: «Tres o quatre punyalades».

                                  

Cartell de «La Volta» de l’any 1929. Web de la Volta a Catalunya.

     Si el pare no va ser mai un expert de la bicicleta, li agradava explicar que el seu germà Jaume sí que era un bon ciclista, que havia participat en algunes curses i que també havia guanyat premis.

     Recentment he tingut la sort de descobrir-ne un document probatori d’aquesta activitat esportiva de l’oncle Jaume. Es tracta d’un article de la revista Priorat de l’any 1935, concretament del 15 de setembre, núm. 162, pàgina 6, intitulat «Les festes de Setembre», que descriu els actes de les festes de setembre a Falset.

     A part de les activitats religioses, l’article descriu una exhibició de boxa, la segona volta ciclista del Priorat, i l’audició de sardanes al carrer Miquel Barceló, amenitzada per la cobla La Principal de Valls.

     Aquí només transcriuré la part que descriu la cursa ciclista. Aquest és el seu text:

     «La segona volta ciclista al Priorat, fou un espectacle que cridà també molta gernació. El carrer Miquel Barceló que era el punt de partida dels corredors i la meta de la prova, estigué ple durant la cursa i la gent s’estacionà davant els magatzems Vilella per tal d’escoltar els incidents i les noves de la cursa que eren donats per un servei de Ràdio Phillips molt ben establert que anava donant compte del pas dels corredors per les viles del Priorat que havien de travessar. A cada vegada que Ràdio Phillips donava nota del curs de la volta el públic aplaudia i feia càbales sobre els probables vencedors. El resultat de la volta fou el següent:

     Primer: Rafael Joanpere de Masroig; 1 hora 40 minuts, 28’800 quilòmetres. Copa Falset, 25 pessetes i 25 pessetes prima Sprint.

     Segon: Domènec Criveller de Falset; 1 hora 41,5 minuts, 28’374 quilòmetres. Cicles Jordà Casa Gené i 40 pessetes.

     Tercer: Joaquim Nolla de Capçanes; 1 hora 42’5 minuts, 28’097 quilòmetres. Premi Andreu Barceló i 10 pessetes.

     Quart: Jaume Marco de Capçanes; 1 hora 50 minuts, 26’181 quilòmetres. Premi Ramon Manyer i 10 pessetes.

     Cinquè: Francesc Assens de Porrera; 1 hora 52 minuts, 25’714 quilòmetres. Premi Bar Sport i 5 pessetes.

     Sisè: Ventura Rull de Falset; 2 hores, 24 quilòmetres. Premi Casa Vilella i 20 pessetes.

     Setè: Jaume Amigó de Falset; premi Casa Domènech i 15 pessetes.

     Vuitè: Josep Jazquer de Falset; premi 5 pessetes.

     Altres corredors, Joan Solano de Falset i Pere Barceló de Marçà, es retiraren de la volta.

     Foren molts aficionats i sportmans que seguiren tota la volta amb cicles, motos i autos. Els que no seguiren els corredors saberen prou bé com anava la cursa per la bona informació que els anava oferint Ràdio Phillips, aparell instal·lat a Casa Vilella.»

     Aquell any, el 1935, la Volta a Catalunya va guanyar-la Mariano Cañardo. Aquest corredor havia nascut a Olite (Navarra) l’any 1906, però des de petit va viure al barri de Sant Andreu de Barcelona, on es formà com a ciclista. Amb les seves set victòries a la Volta (anys 1928, 29, 30, 32, 35, 36 i 39) va convertir la Volta en un fenòmen de masses.

     La primera edició de la Volta fou una de les primeres proves ciclistes del món i el 6 de Gener de 1911, dia de Reis, va començar des de la plaça de Sarrià amb 34 aventurers que van presentar-se a la sortida.

    Després del Tour i del Giro, la Volta és la tercera prova ciclista per etapes més antiga del món.