És
impossible anar a Capçanes, estar-hi una temporada, per curta que sigui, i no
veure ni conèixer el seu pont del tren. Encara avui, més de 130 anys després de
la seva construcció, opino que cal considerar-la la construcció més important del
poble.
De
nen, el que em seduïa més era la seva alçada(1). De lluny estant,
com quan anàvem cap a les Canals, el mirava tantes vegades com les pedres del
camí desapareixien del meu davant i no tenia por d’ensopegar. Però, quan el grup
de nois amb qui jugava de petit decidia fer el camí de tornada passant pel pont,
el meu pols s’accelerava ràpidament.
Ens
allunyàvem de les Canals pel camí de La Serra d’Almos, que va guanyant alçada
suaument, per anar a passar per l’últim dels vuit arcs de pont. Però abans
d’arribar-hi, un corriol format per estrets esglaons condueix al primer nivell
d’arcs, el més baix. El corriol porta al tercer pilar de l’esquerra, mirant a
l’embassament d’Els Guiamets des de les Canals, foradat per un passadís com
tots els altres pilars excepte els dos primers d’aquest extrem i l’últim de
l’altre.
La
travessa del pont a nivell dels primers arcs sempre em va produir una gran
sensació. Especialment quan per sobre passava un tren. El soroll que sentia i
la sensació que tot el pont tremolava em feien tenir una mica de por. I tampoc
em fiava gaire del corrent d’aire perquè l’alçada també em feia respecte. De
petit mai vaig atrevir-me a sortir de l’eix central. Mirava de reüll a un
costat i a l’altre i em semblava que hi havia molta alçada.
Si
mentre estàvem passant el pont, per damunt circulava algun tren, tant si era de
passatgers com si era de mercaderies (molt més llarg), a més de tapar-me les
orelles pel soroll i el ressò que feia per causa del lloc on ens trobàvem, el
meu pols s’accelerava i pensava que el cor em bategava més de pressa.
En
realitat, el pont del tren és un viaducte que pertany a la línia XC09 de la
xarxa de via ampla que Adif gestiona a Catalunya. Aquesta línia enllaça Reus
amb Aragó passant per Móra la Nova. Però això ho sé ara, no quan era un nen de
Barcelona que passava uns dies a Capçanes. I ho sé ara perquè ha sigut de gran
quan m’ha interessant conèixer la història del pas del tren per Capçanes.
La
veritat és que aquesta història comença quan a finals del segle XIX, el 1875,
neix la companyia de ferrocarril TBF (Tarragona a Barcelona i França) de la
fusió de les companyies «Ferrocarrils de Tarragona a Martorell i Barcelona» i
de la «Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres».
Quan
la Companyia TBF va assolir l’objectiu d’unir Tarragona amb França, va iniciar
contactes amb la companyia dels «Ferrocarrils directes de Madrid a Saragossa i
Barcelona», que poc després va absorbir comprant-la. El 1887, quan el procés de
sanejament financer havia finalitzat amb èxit, la companyia es va replantejar
el traçat de la línia Barcelona-Saragossa. Encarregà l’estudi al prestigiós
enginyer Eduard Maristany, qui proposà un nou projecte d’uns 20 km més curt que
el primer, que estava previst que passés per Manresa i Lleida.
Primer,
en el tram entre Reus i Barcelona instal·laren un pont metàl·lic a 10 m
d’alçada sobre el riu Francolí i un altre a Perafort, subministrats per la
Maquinista Terrestre i Marítima. En el tram de Reus a Móra la Nova, el traçat
per la comarca del Baix Camp salva diverses rieres, com la de Maspujols, i
segueix per la riba de l’embassament de Duesaigües, superant diverses rieres
amb importants viaductes, com el dels Masos (l’únic existent a Catalunya
catalogat com un Element del nostre Patrimoni Industrial)(2) i el
d’Enseula o Seula a Duesaigües o penetrant a l’interior de la Serra de Pradell
pel túnel de l’Argentera.
Just
a la sortida del túnel hi ha l’estació de Pradell i entre aquesta i l’estació
de Móra la Nova la línia comença un descens continuat, en el transcurs del qual
també hi ha diversos viaductes i túnels, dels que destaquem el viaducte de
Capçanes i el túnel de la Cova Roja. La construcció i les característiques
d’aquest túnel, entre Capçanes i Els Guiamets, van ser descrites per Eduard
Maristany en el nº 1149 de la «Revista de Obras Públicas(3),
corresponent a l’any 1897, d’aquesta manera:
Aquesta
ressenya també detalla que es van
invertir 19 mesos en la construcció, treballant una mitjana de 53 operaris, que
avançaven uns 35 metres per boca i mes.
Pel que fa
al viaducte de Capçanes, el nostre pont del tren és explicat en la fitxa 139
del Patrimoni històric ferroviari de Catalunya(4) per mitjà de la
següent descripció, incomprensiblement escrita en llengua castellana, a més de
contenir un notable error:
«Después de Marçà-Falset, bajando hacia Mora, la obra de fàbrica más notable de este tramo es el viaducto de
Capçanes, justo en la cabecera del embalse de Guiamets. No es tan alto ni tiene
tantos ojos como el de Duesaigües, però tiene la ventaja de que su estructura
se refleja en las aguas del embalse, lo que le hace doblar su altura. Unos
arcos más pequeños en su parte inferior sirven de passarel·la a los peatones
que no quieren dar un rodeo por el camino de la Font de Santa Rosalía.»
Incomprensiblement
la història d’aquesta fitxa és en llengua castellana. Per obtenir més informació d’aquest viaducte consultem
l’hemeroteca del diari «La Vanguardia». El resultat és molt interessant.
Primerament perquè ens permet trobar i reproduir el dibuix del projecte del
viaducte(5):
Aquest
dibuix i el text que l’acompanya van ser publicats a la pàg. 4 del diari del
dia 25 de març de 1890. Donat que l’estat de conservació no és gaire bona i la
lectura del text és dificultosa, em permeto reproduir el seu contingut a
continuació:
«Al salir de la estación de Pradell pasamos por encima de
un viaducto de mampostería de 7 arcos de 9 metros de luz y de una altura de 19
metros. Otros dos hallaremos por el estilo antes de llegar al Ebro: el de la
Serra con 7 arcos de 12 metros de luz y de 35 metros de altura después del de Capsanes de 8 arcos de 12 metros y una altura
de 35 metros. Detengámonos un poco ante esta hermosa obra.
El dibujo, la forma y las
dimensiones de este puente nada ofrecen que lo haga diferir de los demás, pero
lo acabado de su construcción, la belleza de sus paramentos formados por
grandes sillajeros de hermosa caliza y la pulcritud con que se han dejado las
juntas y todos los detalles del viaducto proclaman que ha hecho esta obra el
celebrado constructor don Ramón Miralles. Detengámonos un momento
para saludar al entendido industrial que ha sabido hallar la fórmula de
alcanzar honra y provecho sin detrimento de lo uno ni de lo otro, que ha sabido
hacerse rico siendo de todos querido por su bondad y por su desprendimiento
generoso.»
En
altres informacions he llegit que l’alçada del pont és de 39 metres(6),
però això no és gaire important a l’hora de concedir-li més importància. En
canvi penso que sí resulta interessant la descripció detallada de la bellesa de
la construcció i dels detalls de la mateixa.
De
fet, tots els viaductes de la línia fèrria tenen el segell de l’enginyer Eduard
Maristany. Tots ells estan formats per arcs de totxo vermell, amb un
arriostrament de piles per un ordre d’arcs rebaixats. El maó es va fer servir
als timpans i a les voltes, mentre que a les arestes i a la maçoneria
s’utilitzà el carreuat. Però els constructors dels viaductes no eren els
mateixos, i el constructor del pont de Capçanes va ser el senyor Ramon
Miralles,
Dos dies
més tard de l’anterior informació, el periòdic «La Vanguardia» va publicar un
nou text, en aquest cas redactat per un tal Carreras, que formava part de la
comitiva que durant alguns dies es dedicaren a recórrer diversos trams des de
Mora al Pradell. El seu comentari és aquest(7):
«A las siete de la mañana ha continuado hoy la expedición.
En la entrada de la sección quinta levantase
un arco de triunfo adornado con follaje, escudos y banderas. Esta sección ha
sido construida por el contratista señor Miralles, quien ha sido felicitado con
justicia por los expedicionarios.
Pasamos por los magníficos
viaductos de la Serra y de Capsanes, todos ellos adornados con arcos de follaje
y banderas. En este último han salido a recibirnos el alcalde de Capsanes, el
cura párroco y cuarenta y tres individuos del somatén que han hecho salvas con
escopetas. También hemos visitado los túneles de esta sección, el más
importante de los cuales mide 742 metros.
En la
estación de Marsá y Falset y en la de Guiamets han salido a recibir a la
comitiva los Ayuntamientos de los pueblos y comisiones de propietarios.
En la
estación de Mora había un gentío intenso. Han salido también comisiones a
saludar a los expedicionarios. En el andén tocaba una música.
En el magnífico edificio de la
estación se ha servido un suculento almuerzo, al que han asistido además de los
expedicionarios las autoridades de Mora la Nueva y los contratistas e
ingenieros de la sección.»
Encara que ens sembli que el pont
del tren hi és des de fa segles, la veritat és que només té 123 anys de vida,
com la mateixa línia del tren. Però segur que en aquest període de temps a
Capçanes han passat moltes anècdotes relacionades amb el pont. Jo no puc
explicar-ne perquè no en conec, excepte la que ens explicava el pare. Segons
deia, en una ocasió abans que ell marxés del poble, un home es va presentar com
artista fent jocs malabars. Va fer córrer la notícia que es tiraria des de dalt
del pont i que aterraria sense fer-se mal. Arribat el dia anunciat l’home es
presentà al pont mentre molta gent l’esperava al peu. Quan l’home va veure que
ja hi havia reunida força gent va començar a cridar: «¿Queréis que me eleve?». I la gent cridava que sí. I així diverses
vegades. Quan la gent començava a posar-se nerviosa contestant que sí, ell va
dir per darrera vegada: «Pues yo, no». I va
començar a córrer tant de pressa com podia per evitar que els xicots més ràpids
del poble l’enxampessin. Si haguessin arribat a atrapar-lo, no ho sabem, però
potser sí que hagués anat pont avall.
_____________________________________
(1). Les fotos són del Sr. Ricardo Sánchez
Alférez, i les podeu mirar aquí:
(2). Si voleu consultar els 150 elements
catalogats podeu consultar: http://www.mnactec.cat/2.php?i=13&idioma=0
(3). Podeu llegir-lo sencer a: http://ropdigital.ciccp.es/directorio_articulos.php?anio_ini=1890&anio_fin=1899&anio=1897&numero_revista=1149
(4). Si voleu consultar part del fitxer del Patrimoni
històric ferroviari podeu mirar:
(5). Per llegir la notícia a La Vanguardia, mireu:
(6). Aconsellable llegir:
(7). Consulteu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada