11. Fems i escola

Una de les anècdotes que explicava el pare que més sovint recordo està relacionada amb els fems i l’escola. Repetia moltes vegades, que ell tenia força traça per les matemàtiques i que també tenia una bona memòria. Deia que el mestre li havia dit a la padrina que si no faltés tant a l’escola que podria acabar els estudis i continuar-los amb profit. Però de tant en tant havia d’anar a guanyar-se un jornal anant a recollir fems. Sí, sí, recollir fems, això mateix.

 Ara costa molt entendre que uns pares facin perdre un dia d’escola al seu fill perquè ha d’anar a recollir fems. Primer perquè gairebé no queden animals de tir i difícilment hi ha fems per recollir i perquè la societat ja no accepta que uns pares facin treballar els seus fills en edat escolar. Però ens hem de situar uns noranta-cinc anys enrere, quan no hi havia pràcticament tractors i a totes les cases de poble hi havia un cavall o una mula per poder fer les feines del camp.

Jo recordo la mula de Cal Guarda. Recordo la quadra al soterrani de la casa, que s’accedia des de l’entrada, baixant la pendent de terra que s’iniciava al darrera mateix de la porta pel costat esquerre. L’espai era petit i quan hi havia la mula, no deixava gaire espai buit. Per sort, el racó que servia de bodega era davant i no calia passar pel darrera de l’animal. Recordo haver vist molt sovint els fems de la mula i de molts altres cavalls i mules pels camins al voltant del poble.

Tothom sap que els fems són els millors adobs per la terra. Però estigueu tranquils, no penso pas desenvolupar cap teoria sobre aquesta matèria. En tot cas, si algú vol ampliar coneixements sobre el tema, li puc recomanar aquest document: Guia de fonts de matèria orgànica apta per l’agricultura ecològica a Catalunya. El trobareu en la següent adreça: http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=64a26a70-b14a-4e08-aae3-eafb4ad0e004&groupId=10136 Del que no guardo un record clar és de les escoles antigues de Capçanes, les que devia freqüentar el pare i tots els nens i nenes del poble. Penso que eren al mateix indret, més o menys, de les actuals. Escric escoles en plural perquè durant l’època franquista l’escola era dividida per sexes, especialment si era pública. Les actuals escoles daten del 1953 i jo sóc del 1947. Tampoc és estrany que no recordi com eren les anteriors.
 

L’actual escola, en singular perquè ja fa molts anys que el nombre d’alumnes no permet parlar en plural, sí que sé on és, però fins ara no la coneixia gaire. L’estructura de l’edifici encara és separador, tot i que la placa l’anomeni Col·legi, en singular. Ha sigut  recordant les anècdotes del pare, quan he cercat informació i he llegit sobre l’actualitat de l’escola de Capçanes. I la veritat és que m’ha provocat una certa enveja. Perquè ja m’hauria agradat a mi tenir una escola com aquesta. I això que jo, a Barcelona, vaig anar al Liceu Montserrat, que malgrat l’època era «catalanista», tot i la presència de don Manuel, un capità condecorat i retirat de l’exèrcit.

He començat mirant la web de l’escola Sant Isidre (aquest és el seu nom correcte) de Capçanes: 
http://www.xtec.cat/centres/e3000792/index.htm  

A la seva pàgina d’inici hi ha diverses entrades com ara: Escola, Mestres, Alumnes, Bloc, Activitats, Llibres, que serien les típiques de qualsevol escola. I de totes elles, les mes interessants per mi eren el Bloc i les Activitats. Així que he clicat damunt i en el Bloc he llegit la «Proposta de Treball» i «Què tenim de feina». La proposta de treball distingeix entre cicle mitjà i cicle superior, mes a mes, i per setmanes. Aquesta n’és una mostra: 

I pel que fa a la feina per fer, també hi ha una exposició dels temes concrets i els dies que cal tenir-los preparats o estudiats:

 

Em sembla una eina fantàstica pels pares, a l’hora de portar el control de la feina que tenen els fills.

Però m’ha semblat encara més interessant l’entrada de les Activitats. D’aquestes podem veure el Carnaval del curs 2012/13; la Castanyada del mateix curs; els programes de Ràdio dels últims cinc cursos; les obres de teatre representades en els darrers onze anys, de les que es poden veure les fotos de cinc d’elles; les sortides del curs 2012/13, concretament Les colònies a Altafulla; i entre les altres Sortides, les activitats fetes amb motiu del Dia Europeu dels Parcs Naturals, organitzades pel Parc Natural del Montsant a les mateixes instal·lacions de l’escola, el 24 de maig de 2013.

A més de les entrades citades, a la pàgina d’inici de la web de l’escola també hi ha altres entrades, que són molt interessants. Una d’elles és «ZER Les Vinyes». ZER significa Zona Escolar Rural. Pel que fa al nom de Les Vinyes és ben fàcil imaginar-ne el motiu. Per conèixer aquest ZER podeu consultar:  http://www.xtec.cat/zerlesvinyes/

La zona educativa rural que engloba l’escola de Capçanes va sorgir d’un desglossament de la ZER Baix Priorat. La partició va ser d’ofici, tenint com a punt de referència la carretera N-420. Per tant aquesta ZER la formen les escoles de Capçanes, Els Guiaments, La Serra d’Almos i Marçà.

La majoria d’entrades de la web són de les matèries d’aprenentatge, o dels mestres i el calendari d’aquestes escoles. Però en destaca un, el d’activitats. En aquesta entrada es poden veure les fotografies de les Trobades conjuntes d’aquestes escoles des del curs 2006/07 fins el 2012/13 (a Capçanes en dues ocasions); de les colònies a Altafulla el curs 2011/12; la festa de Cloenda a Falset de les activitats sobre el paisatge durant el curs 2011/112; i de la visita que va fer l’escriptor Enric Larreula a Capçanes, el curs 2012/13.

 Una de les entrades interessants de web de l’escola és «Escola Verda». Les escoles de la ZER Les Vinyes que formen part del programa Escola Verda van rebre el Distintiu que les identifica com a tals el 3 de desembre del 2009, a Barcelona, amb la presència dels diferents components de la comunitat educativa de cadascuna de les escoles. 

Clicant sobre aquest distintiu/entrada de la web es pot consultar el programa que la Generalitat de Catalunya ha recollit en les actuacions prioritàries sde l’Agenda 21, pensades per fomentar el desenvolupament sostenible. Tractant-se d’unes escoles rurals és del tot lloable que els infants rebin tota la millor l’educació en aquest tema. Un bon exemple d’aquesta formació pot ser la notícia que podem llegir al suro de la part superior dreta de la web. Allí expliquen que els infants de Capçanes han fet el cens d’orenetes dels carrers del poble. Primer els agents rurals els van fer una xerrada explicativa i el dia 13 de maig del 2013 els alumnes van sortir pels carrers a fer el cens. 
Abans d’acabar encara vull afegir que tenim la possibilitat de veure la representació teatral dels alumnes de Capçanes. Es basa en una col·laboració amb la Fundació El Solà, de La Fatarella. Aquesta fundació és un centre de documentació i interpretació del patrimoni cultural i natural sobre La Fatarella, la Terra Alta i les comarques veïnes. Dedica una atenció especial als sistemes de construcció en pedra en sec i en la seva web: http://www.fundacioelsola.org/

hi ha una entrada sobre aquest tema sota el títol «Contes de terra i pedra»:

De moment només hi ha tres contes, molt ben il·lustrats. Però el que ara vull explicar és que les professores de l’escola de Capçanes van adaptar-ne un d’ells: «El Xirolet o el beneit» per fer una obra de teatre, amb la finalitat que el representessin els alumnes del ZER Les Vinyes, en el marc de les jornades de «Teatre a l’escola».

Mentre mirava  per primera vegada la representació no vaig deixar de pensar en el pare. Quina diferència tan gran en només cent anys. Per sort dels nostres infants.