10. Càntir i porró

Jo ja sabia què era un porró i un càntir a Barcelona, abans d’anar a Capçanes. Però va ser a Capçanes on vaig descobrir que eren uns objectes d’ús corrent i diari. A totes les cases on entrava hi havia un càntir i tinc la seguretat que cap d’elles no hi faltava el porró a taula, perquè era el costum de l’època.

Jo no he tingut mai gaire traça per beure en càntir. Primer perquè si està ple pesa bastant i després perquè el broc és massa gruixut i el raig d’aigua és molt gros. Generalment acabo mullant-me. Sort que habitualment és per l’estiu quan intento veure en càntir, i l’aigua s’eixuga amb rapidesa i a més a més no taca.

El càntir de Cal Guarda era a l’entrada de la casa, darrera la gran porta. Era un càntir normal, sense filigranes, rodonet sense exagerar i d’un color d’argila blanca. L’aigua sempre era fresca  encara que no es renovés cada dia. Aleshores no ho sabia, i he hagut d’esperar a jubilar-me per entendre el motiu. En realitat el càntir no solament és un atuell que manté l’aigua fresca sinó que està fet per refrescar-la.

Dibuix de l’autor

L’explicació està en la porositat i en la forma dels càntirs. La porositat (com els porus de la nostra pell que deixen passar la suor) permet el pas de certes molècules. Per exemple, una estona després d’omplir el càntir podem observar que la superfície comença a humitejar-se fins que el càntir comença a suar aigua. Aleshores, després de passar d’un ambient humit i poc airejat a un ambient ventilat aquella aigua comença a evaporar-se.

L’evaporació s’efectua perquè hi ha una diferència de temperatura entre les molècules de l’aigua i la superfície del càntir. Com que estan en contacte, els dos cossos tracten d’igualar les diferents temperatures. El cos amb més temperatura li dóna temperatura a l’altre. Així, les molècules d’aigua evaporades s’enduen l’energia que comporta el canvi de líquid a gasós. És així com disminueix la temperatura del càntir i també la temperatura de l’aigua que conté.

A Catalunya el càntir era molt tradicional, en general a tots els països mediterranis, però amb el pas del temps s’imposen altres costums i ja no s’utilitza gaire ni és tan present a les cases, ni tan sols a les rurals. Però en canvi han sorgit algunes tradicions relacionades amb el càntir, com ara la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona. Des de l’any 1950 ja ha celebrat 63 convocatòries. Popularment també es coneix com la Festa del Càntir. Cada any la Fira d’Argentona tria i fabrica un càntir, representatiu de la convocatòria d’aquell any i el posa a la venda. El cartell i el càntir de 2013 eren aquests:

El lema del dibuix guanyador del cartell era «Indignat», segurament inspirat en la sensibilitat política del moment, i el càntir  era una rèplica d’una peça d’un museu del sud-est d’Itàlia del segle III aC. 

El porró és un atuell diferent, tot i que bastant semblant pel que fa al servei: beure a galet. Però pel que fa a la forma i al material amb que està fet és molt diferent. El porró és un recipient de vidre destinat a contenir i beure líquid, generalment vi. Ben diferents del càntir, els brocs del porró són allargats: un és gruixut i allargat, vertical encara que lleugerament inclinat, que serveix per omplir el  porró, o per buidar-lo i com a mànec per agafar-lo;  l’altre broc té forma cònica, acabat en un petit orifici per on surt el líquid, en general més estret que el dels càntirs i pel mateix motiu ideal per beure a galet.

A Capçanes, quan era petit, a les hores de menjar sempre hi ha havia el porró a taula. L’oncle Blai era un mestre bevent a galet. Aixecava el porró i el vi feia filigranes abans no li entrava a la boca. Mai he vist ningú que ho millorés. Com que jo no en sabia prou, pel broc gros m’omplien un mica el got que només posaven per mi. Encara avui no en sé gaire de beure en porró ni en càntir. Sempre haig de posar una mà sota la barbeta per no tacar-me.

El porró és més habitual en moltes llars, i també ho és en els menjars festius, sobretot si són populars, seguint els costums d’abans, quan no hi havia gots per tots i el porró passava de mà en mà. És tan habitual que fins ha esdevingut un objecte típic de les botigues de records de Catalunya i en podem veure a les seves estanteries amb la tradicional barretina tapant el tap de suro situat al broc gros.

Elaboració d'un porró al Centre d’Artesania del vidre al Poble Espanyol (Lluís Carro)

No he vist mai fabricar un porró sencer, encara que sí he vist treballar algun mestre vidrier al Centre d’Artesania del Vidre⁽¹⁾ del Poble Espanyol de Barcelona. Però com que era festiu i estava ple de turistes, es dedicava a fer figuretes, que es fabriquen més ràpidament i són molt assequibles per les butxaques dels visitants.

Però a Tarragona hi ha el Museu del Vidre⁽²⁾ a l’Espluga de Francolí, un dels pocs que mostren el procés d’elaboració artesanal del vidre bufat, i que té una web amb aquesta foto d’entrada, on hi figura un porró. Si mai hi feu una visita podreu conèixer i viure la transformació de la pasta de vidre en un porró en mans d’un mestre vidrier, conèixer les diferents tècniques, les funcions o l’origen de les peces exposades.

Tan típic i usual és el porró que té, com tantes altres coses o personatges del país, la seva pròpia auca. Podeu veure-la en aquesta en aquest enllaç: www.auques.cat/tot.php?auca=porro però si només voleu llegir-ne el text, és aquest:

Auca del Porró

1. El vidrier medieval

va inventar aquest bell barral.

 2. Que hom anomena porró,

i a vegades marranxó.

3. Té broc, ampolla i galet,

i és lleuger i elegantet.

4. Com una bóta de vi

es buida fent rajolí.

5. Si el vidre no té color,

hi traspassa la claror.

6. Porró de vidre bufat,

fet amb molta habilitat.

7. L’estri té categoria,

tant en mas com rectoria.

 8. Beu el català a galet

alçant el colze, ben dret.

9. Així bevent estalvia,

car el porró no fa via.

 10. Traguejar amb un bon porró

fa trobar el vi molt millor.

 11. El moscatell a galet,

però el cremat amb un gotet.

12. Encara que beguis llarg,

mai no acabes embriac.

13. És un art el xerricar

i el tallar sense la mà.

 14. Qui el porró no sap alçar,

no sol ser bon català.

15. Amb l’esquerra o bé amb la destra,

del galet hi ha qui és mestre.

16. Per veure a Can Cigaló,

hi ha porrons de petricó.

17. Si ets minyona o bé vailet

beu, però fes-ho poquet.

18. Abrera té un porró gros,

que és el campió, de tros.

19. Fins recobres la il•lusió

i el món sembla més rodó.

20. El porró és la llumenera,

que s’alça com la bandera.

21. Al govern i al marranxó

ves-hi sense compassió.

22. Si guaitem al cel, ben alt,

fa el plaer més eternal.

23. No beguis mai d’amagat,

beu franc i bocabadat.

24. Xerrica com rossinyol

fins al darrer traguinyol.

            Ramon Cular/ Joan Vilamala, 2004.

És tan típic el porró que fa uns anys va ser un dels projectes arquitectònics presentats a la ciutat de Girona. Aquest projecte formava part d’un grup de set que l’artista visual Manel Bayo va presentar a la convocatòria per construir un edifici nou del futur Centre d’Art Contemporani al solar que van deixar lliure les antigues casernes del carrer Emili Grahït.

El concurs organitzat pel consistori gironí el va guanyar l’arquitecte Josep Llinàs l’any 2009, però encara no s’ha executat degut a la crisi. Al meu entendre el projecte guanyador és lleig:

 

però és el guanyador i ja ha rebut l’ordre de redactar el projecte executiu de l’edifici del Bòlit Centre d’Art Contemporani (així és com s’anomena), de 310 000 € de costos.

El projecte que a mi m’agradava és el Projecte «P», de País, Pàtria, Poesia, Porró. L’edifici estava concebut a partir del cos central, de parets translúcides i dues torres inclinades, una en forma cònica i l’altra tubular; és a dir, la forma d’un porró.

L’edifici havia de comptar també amb un element curiós: un raig d’aigua disparat pel broc cònic i que hauria d’impactar en un estany circular, amb a finalitat de poder ballar sardanes al seu voltant en dates assenyalades.

Aquests són dos dels dibuixos que formaven part del projecte:

Secció transversal.

 

Girona és lluny de Capçanes però pertanyen al mateix país, el meu i al dels meus records.

_______________________________________________________________

1.- La imatge és treta de la web d’Artesania Catalunya: www.catalunya.com/que-vols-fer/pirineus/artesania-catalunya-20-15-10052

2.- http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/2_visitar/2_escoles/09_museu_vidre.htm