Quan el
pare tenia ganes d’explicar-nos coses de quan era petit o jove i encara vivia a
Capçanes, sovint recordava que una tarda no va poder berenar.
Com cada
tarda, a l’hora de berenar va arribar-se a casa per demanar el berenar. La
mare, la padrina Teresa, que aquell dia era a l’entrada de la casa, li va
demanar què volia. No era el costum, perquè ell menjava el berenar que la
padrina li donava. Però com que podia escollir va demanar «Pa amb xocolata». La
padrina, per no dir-li que no en tenien, perquè aquell era menjar de nens rics,
va començar a proposar-li diferents alternatives sense cap èxit. Cada proposta
de la padrina rebia una negativa del pare, fins que de repent va sentir que del
menjador estant el seu pare s’aixecava. I aleshores ell va optar per fugir
corrent abans que el seu pare pogués intervenir. I no va tornar fins passada
l’hora de sopar, quan ja era ben fosc. Aleshores va apropar-se lentament a casa
i mentre entrava sigil·losament per la porta, des de l’entrada estant va sentir
com el pare preguntava: «Encara no ha
tornat aquell malcarat?», i sense fer gens de soroll va pujar escales amunt
i es va ficar al llit. Però no dormia perquè tenia gana i perquè tenia por. I
en aquell estat, va sentir com algun dels germans va descobrir que era al llit
dormint i com el pare remugava baixet: «Ja
tens bona sort que estàs dormint, vailet, ja tens bona sort».
Aquest
record del pare m’ha portat a la memòria el berenar més fantàstic d’entre els
que solia menjar a Capçanes. Es tracta del «Pa amb vi i sucre». És el millor
que recordo de tots els berenars que vaig menjar durant les meves estades a
Capçanes. Sé que ha tingut molts detractors i crítics, però també se li han
dedicat llibres i s’han fet celebracions de barri prenent el pa amb vi i sucre
com a centre i motiu de la trobada.
Dibuix de
l’autor d’una llesca de pa torrat amb vi i sucre, a partir del record.
Els
detractors o crítics d’aquesta recepta ben catalana no els sap greu de dir que
és una «d’aquelles receptes d’afartar
pobres»1 i a més aconsellen tenir compte amb el vi que
s’utilitza perquè «el vi té un gust molt
característic i encara que és imprescindible en milers i milers de guisats de la nostra cuina», si fem servir un vi de
qualitat «un Samontano o un Sangre de
Toro» ens quedarà amb un gust massa fort. Per tant és millor utilitzar
aquells vins «que venen a granel, vi
negre jove, del de poble, del barat»2.
Però també
hi ha els defensors d’aquest berenar, que solen ser persones que quan eren
infants van menjar-lo i en tenen un gran record. Aquest és el cas de Ramon
Gasch i Pou, autor d’un article titulat «Berenars
de pa amb vi i sucre», escrit el novembre de 2007, on el descriu amb
aquestes paraules:
«La
llesca de pa rodó de crosta gruixuda i molla massissa està totalment amarada d’aquest líquid fosc i olorós. La cuina
s’emplena d’una fortor agradable i familiar. Ni tant sols el sòlit i noble pa
del forner, es capaç de resistir aquesta borratxera i resta fluix i tou, ajagut
indolent al fons del plat. L’agafo amb la mà i s’esmicola. Aquell líquid roig
que l’envaeix li ha pres la forma, el gust i el color. Pel sobre, una crosta
blanca i rosada. Muntanyes de sucre cruixent aquí i aromàtic allà. Aquell bé de
Déu es fon a la boca. Tres elements junts i una única sensació. Aroma de raïms
i gust àcid i dolç al mateix temps. Una mel que s’esmuny entre les dents i que
refresca amb un gust picant i inconfusible la llengua, abans de rodolar gola
avall. Aquest moment és especial i únic. Anima i reconforta de tal manera que
quan la mare me’l posa al davant, jo ja sé que tornaré a néixer i que al sortir
em sentiré com nou.»
Encara més, la nostàlgia pel pa amb
vi i sucre està a l’origen de convocatòries com la d’aquest anunci:
o bé de llibres com el de Roser Guix: «Pa amb vi i sucre»3,
editat el 2013 als Estats Units, on es poden llegir frases d’aquesta mena:
«Els nens esblanqueïts i arrossegant les
cames entren al mas on la padrina els espera amb una torrada de pa amb vi i
sucre.»
«També
havia fet desaparèixer les ampolles de moscatell i mistela i mai més es
tornaria a parlar d berenar pa amb vi i sucre».
Aquesta
referència al moscatell i la mistela em fa pensar en un recent article publicat
al diari Ara4, signat per
T.G., que es titulava «La dolçor també és
als vins», publicat el 27 d’octubre de 2013, que comença amb aquesta
entrada:
«El vi dolç és el germà petit dels vins
anomenats tranquils , però alhora el més consentit, perquè a Catalunya compten
amb una tradició antiga i estimada, perquè n'hi ha molts que l'associen amb el
berenar clàssic de la infantesa: pa, vi i sucre.»
El pare
volia pa amb xocolata perquè els nens rics del poble en menjaven i ell també en
volia. No entenia que a casa seva la xocolata era un privilegi prohibit. El pa
amb xocolata encara no era un berenar clàssic, però segurament el pare estava
fart de menjar sovint pa amb vi i sucre. Al contrari que jo, que vaig menjar
xocolata força sovint, però només menjava pa amb vi i sucre quan estava a
Capçanes. I és natural, perquè el Priorat és terra de vins. Com és natural que
el pa s’amari de vi i la vinya arreli a la terra. Aquest sentit d’arrelament
l’expressa molt bé Jordi Riera al seu bloc «Memòries
en estampes»5:
«Més
que una gola de pagesos o un mos per matar la gana entre hores, el pa amb vi i
sucre és una delícia que uneix la persona a la terra. Uneix qui tasta aquest
menjar dels déus amb la terra que ha donat el vi que deixa el pa humil (tou) i
ben bo. El pa amb vi i sucre és un plat que fa créixer les arrels a qui el
tasta arrelant-lo amb la terra que l'ha creat i l'ha vist créixer.»
Potser és
el pa amb vi i sucre que de petit jo vaig menjar per berenar a Capçanes el que
em fa sentir les arrels que m’uneixen a la terra prioratina.
2. Comentari: Segons aquest
autor, imagino que com a mínim deuen haver-hi dos mil guisats de la nostra
cuina que es preparen amb vi. Si ens decidim per utilitzar vins catalans (del
Priorat, de la Terra Baixa, del Penedès, o d’Alella, per exemple) potser veurem
augmentar el consum del vi del país, tant si és d’etiqueta com si és a granel.
3. Roser Guix: Pa amb vi i sucre. http://books.google.es/books?id=9oKFSpdgDisC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada