8. El tomb de la processó

Quantes vegades no s’haurà fet a Capçanes aquest tomb? Moltes, moltíssimes vegades. El tomb és un petit recorregut per alguns carrers del poble, que s’inicia i s’acaba a l’escalinata  de l’església. S’anomena així, tomb de la processó, perquè és el recorregut que fan totes les processons al poble.

La comitiva inicial de les processons, normalment encapçalada per una creu, es dirigeix a la dreta per girar bruscament a l’esquerra i enfilar el carrer de la Plaça Vella. Aquest carrer és estret i curt i acaba a la plaça que li dona nom. La plaça Vella només és un eixamplament del carrer, però amb l’avantatge de ser plana. La sortida per l’altra banda ens porta en escassos metres a l’inici del carrer de la Fou. Deixant-lo de banda, el tomb segueix en pujada pel carrer de l’Abadia fins a la cantonada del carrer de la Font, per girar a l’esquerra i arribar novament a l’entrada de l’església.

Però l’interès d’aquest tomb quan jo passava de petit alguns dies a Capçanes estava en que sovint els nens ens entreteníem fent-hi curses. Ens reuníem a l’escalinata, lloc de trobada habitual quan no teníem cap projecte concret ja preparat. Quan ja hi érem tots, o gairebé, començàvem un joc que tenia una regla molt peculiar: ens eliminàvem reptant-nos a fer el tomb de la processó corrent, sortint en direcció contrària i procurant arribar el primer. 

Aquest tomb de la processó que jo vaig practicar a la dècada de 1950 era pràcticament el mateix que corria el pare durant la dècada de 1920. Ell sempre explicava que quan el seguien per atrapar-lo  —segurament practicaven una variant del mateix joc— no l’agafaven mai. De fet, en una ocasió —segons ens explicava amb molta alegria en recordar-ho—, va passar per entre la panxa i les potes d’un cavall que li barrava el pas, que era plantat al mig del carrer perquè estaven descarregant-lo, i el perseguidor no s’hi va atrevir.

Quantes vivències podrien explicar-nos tots els nois de Capçanes, els qui fa molt que ho van ser fins els qui ho són ara! Asseguts a l’escalinata de l’entrada principal de l’església podríem passar una bona tarda escoltant experiències i vivències meravelloses d’uns i d’altres. Aquesta escalinata, imponent per la seva alçada i la seva verticalitat, ha estat trepitjada per tantes generacions i en tant diferents ocasions!

Ara mateix recordo que en ocasió de la primera Trobada dels Marco de Cal Guarda, que ens vàrem citar a la plaça de l’Església, i després de les salutacions inicials ens vàrem fer unes fotos asseguts en aquella escalinata. En conservo diverses, però la que il·lustra aquest comentari és la que va arreplegar més gent d'entre els qui vàrem assistir a la trobada.

El pas del temps ha fet que aquesta foto ja no la podrem repetir mai més. Són moltes les persones que ja falten. Però també és cert que ara hi ha una nova joventut. En la darrera trobada, la 7ª, érem presents membres de cinc generacions. No sé si la joventut d’ara correrà mai el Tomb de la Processó, però si alguna vegada llegeixen aquest bloc almenys podran formar-se una lleugera opinió.