3. Records de quan era infant

Sovint em trobo pensant en els temps d'infantesa, és a dir, de la dècada dels 1950. I els meus pensaments es perden algunes vegades pels carrers de Capçanes (Priorat).

Pels carrers i per la casa on passava alguns dies de les vacances, que tothom coneixia com a Cal Guarda. Una casa de poble, molt fosca a l'entrada i a la planta baixa, perquè no recordo haver encès mai cap llum, a part de la nit. 

Aquella casa, Cal Guarda, va veure néixer el meu pare, en Cisco. Així vaig sentir que tothom l'anomenava sempre i així va ser conegut sempre per tothom. És per això que, a Capçanes, jo era i encara sóc conegut com el fill del Cisco de Cal Guarda.

El meu pare va tenir 9 germans, cinc de més grans i quatre de més petits. En total van ser 10 germans, cinc nois i cinc noies. Els meus avis, Joan i Teresa, van saber fer bé la feina perquè no van patir baixes. Un èxit. Els noms de tots ells, del més gran al més petit, són aquests: Joan, Blai, Pepa, Pere, Jaume, Cisco, Hortènsia, Júlia, Rosalia i Maria.

Quan jo era petit i anava de visita o de vacances a Capçanes, a Cal Guarda només hi vivia l'àvia i el Blai, casat amb la tia Cinta i pares del Joan. Jo no vaig pronunciar mai la paraula àvia, perquè tothom em parlava de la padrina i així l'anomenava sempre tothom, i jo també.

La padrina dormia a la planta baixa, perquè ja era molt velleta i evitaven fer-li pujar i baixar l'escala que portava al pis i a les golfes.

A la planta baixa també hi recordo un rebost, el menjador i la cuina, i un petit terrat que donava al pati de la casa. Per arribar al pati calia baixar a la bodega i a la quadra. Es baixava per un pendent que començava a la mateixa entrada de la casa, a l'esquerra, en el sentit contrari de l'escala que conduïa al pis i a les golfes. Més enllà de la quadra es sortia al pati, més aviat petit, que servia per tenir-hi algunes gallines.

Pujant per l'escala s'arribava a una sala, tan àmplia com l'entrada de la casa, que tenia un petit balcó que s'obria al carrer i que exercia de repartidor. A la part oposada de l'escala i del balcó hi havia un passadís que conduïa a tres habitacions, i al mateix costat de l'escala l'últim tram fins arribar a les golfes.

No recordo molt bé com es repartia aquell espai superior de Cal Guarda, però en conservo la visió d'un lloc desorganitzat, bastant ple de pols i de coses antigues, segurament idealitzat per les aventures que el pare ens explicava de quan ell era jove, i que començaven o acabaven allà dalt.

Però són massa records per explicar-los tots d'una sola vegada.