Tenim el costum de servir-nos d'una
expressió familiar per referir-nos als orígens de les persones. És freqüent dir
per exemple: "Aquest és fill de Manresa", o bé: "Aquella
és filla de Sabadell". Seguint aquest pensament deductiu podríem
creure que els fills dels fills són néts del mateix indret que el seu pare o
mare. Basant-me en aquesta suposició, fa temps que vaig escriure aquests
rodolins.
Jo sóc nét del Priorat
El meu pare és
de Capçanes
un poble del
Baix Priorat,
terra de vi i
avellanes,
que li té el
cor ben robat.
Hi va néixer,
créixer i viure
fins que va
haver de marxar;
hi va deixar la
família,
pare, mare i
molts germans.
En un poble de
pagès
si es tenien
nou germans
no s’hi podia
fer res,
només quedava
emigrar.
Quan era petit
m’explicava
que ell va
passar-ho fatal,
com qualsevol
altre pobre
al camp o a la
capital.
El pare és de Cal Guarda,
l’avi ho va ser
forestal,
és el Sisco de Cal Guarda
i així serà
recordat.
Jo no he nascut
a Capçanes
ni tampoc al
Priorat,
però sento una
força que em crida
que també em té
el cor robat.
Fill del Sisco
de Cal Guarda,
i aquest és un
fet cabdal,
jo no sóc fill
de Capçanes
però sóc nét
del Priorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada